Resultats de la cerca
Es mostren 8275 resultats
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Silvestre III
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (1045).
Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir
Silvestre I
Cristianisme
Papa (314-335).
Confessor de la fe en la darrera persecució, fou el primer papa després de l' edicte de Milà 313, pel qual els cristians eren legalment reconeguts Pertanyen a la llegenda tant el baptisme que hauria conferit a Constantí , com la famosa Donació de Constantí , així com la confirmació de les actes del concili de Nicea 325 —es limità a enviar-hi dos observadors— La seva festa, que se celebra el 31 de desembre, és testimoniada ja al segle V
Sili Itàlic
Literatura
Poeta llatí.
Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda
Giovanni Sgambati
Música
Compositor.
Es destacà com a pianista i estudià amb Liszt Actuà com a concertista i director d’orquestra per tot Europa Com a compositor fou, amb Martucci, un dels artífexs del renaixement instrumental italià Deixà dues simfonies 1881 i 1883, un concert per a piano 1878, música de cambra i peces de piano
Sergi IV
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro dit Boccadiporco en esdevenir papa (1009-12).
Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit
Monica Vitti

Monica Vitti i Gabrielle Ferzetti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda Maria Luisa Ceciarelli, actriu cinematogràfica italiana.
Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973, Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia, Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb el Lleó d’Or a…
Urbà VII
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Battista Cestagna en ésser elegit papa (1590).
Arquebisbe de Rossano 1553, governador de Perusa 1559, nunci a Madrid 1564 i Venècia 1573 i cardenal 1583, tingué un pes important durant el pontificat de Sixt V La seva elecció suscità moltes esperances, però morí pocs dies després
Teodora
Història
Patrícia romana, muller del senador Teofilacte
.
Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia
Suetoni
Història
Literatura
Erudit i escriptor llatí.
Era amic i protegit de Plini el Jove, gràcies al qual obtingué de Trajà fins i tot el ius trium liberorum malgrat no tenir cap fill Llavors redactà el llibre De viris illustribus biografies d’homes de lletres llatins Fou secretari de l’emperador Adrià, però caigué en desgràcia 121 quan redactava De vita Caesarum biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià Fou estudiós incansable de costums i biografies llatins i grecs en parlà a diverses obres, avui perdudes Tingué poques pretensions estilístiques Cercà l’enfocament psicològic com Nepos i Plutarc enfront del cronològic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina