Resultats de la cerca

D’ençà del 1946 dissenyà diferents avions de transport, l’èxit dels quals féu que el 1962 fos nomenat cap de disseny de la indústria aeronàutica soviètica Fou membre del PCUS, des del 1945, i membre del Soviet Suprem del 1958 al 1966

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874

Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Es distingí com a constructor de diversos models d’avions, militars i comercials El 1933 projectà el Maksim Gor’kij , que el feu famós Fou detingut el 1937 i hagué de sofrir captiveri fins el 1941 Prosseguí els seus treballs i construí altres avions de grans dimensions Rebé el premi Stalin i el Lenin 1957 El model TU-114 destacà per les seves dimensions Juntament amb el seu fill Alexej Andrejevič Tupolev Moscou 1925 — 2001 dissenyà el modern TU-144, avió supersònic de transport que trencà la barrera del so el 1969 Aquest darrer continuà els seus treballs en la construcció d’avions per a usos…

La seva obra principal és l’almirallat de Peterburg 1805-23, amb una impressionant façana amb columnes, que tingué molta influència en construccions russes posteriors

És conegut, sobretot, per les seves temptatives notables de trasplantació de testicles animals a l’home a fi d’obtenir un rejoveniment Estudià també l’activitat hormonal i el càncer

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de l’URSS 1943…

Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que el Concorde…