Resultats de la cerca

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

Vida Estudià teologia, filosofia i matemàtiques La seva obra més coneguda fou Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado Madrid, 1766, obra de caràcter eminentment pràctic Aquest tractat, on es critica el sistema guidonià, tingué molta difusió Bibliografia Complement bibliogràfic Coma i Puig, Miquel Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado , Madrid 1766

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…

Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…

Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a  El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol,  Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Documentat entre el 1486 i el 1527 fou conegut també amb el nom de maestro Sebastián Pertangué a l’escola toledana de transició entre el Gòtic i el Renaixement, i el seu estil s’enriquí amb aportacions hispanoflamenques La seva primera obra documentada 1486-87 és el portal del claustre de la catedral de Segòvia El 1489 esculpí les tombes d’Álvaro de Luna i Juana de Pimentel, a la catedral de Toledo, i posteriorment el sepulcre del cardenal Alonso Carrillo de Acuña, a l’església magistral d’Alcalá de Henares

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri