Resultats de la cerca

Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca

Els xerifs, que sovint es distingeixen per un turbant verd des del segle XIV, gaudeixen d’extensos privilegis als països islàmics A vegades hom utilitza el títol de sayyid ‘senyor’ com a sinònim

Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta…

Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’…

Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials

El castell fou el casal d’una baronia fundada pel senyor de la Roche i convertida en comtat el 1515 És de fàbrica renaixentista, però conserva la torre de l’homenatge del segle XII

Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença

Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís

El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí D’entre la seva producció destaquen La passió de Jesucrist oratori, quatre misses i La presentació de Nostre Senyor drama sacre