Resultats de la cerca

Posseïren també les senyories d’Argos i Nàuplia en feu dels prínceps d’Acaia El succeí el seu nebot Guiu I d'Atenes , que fou el primer duc d’Atenes Aquest fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d'Atenes , i aquest darrer, del duc Guillem II d'Atenes , que fou l’últim del seu llinatge, extingit amb la seva mort, el 1308, el qual fou succeït en el ducat d’Atenes i altres possessions pel llinatge dels Brienne

Fill de Robert IV el Fort, comte del Wormgau En morir el seu germà el rei Odó I 898, el succeí als comtats de París i d’Anjou i al ducat de França Derrotà els normands a Chartres i signà el tractat Saint-Clair-Sur-Epte 911 pel qual els atorgava terres Fou elegit a Reims rei de França per una facció de la noblesa i morí lluitant contra el monarca legítim, Carles III el Simple, a la batalla de Soissons

Succeí el seu pare Géza com a cap de les tribus magiars Emprengué la cristianització d’Hongria amb l’ajut dels benedictins, i vencé la insurrecció dels capitosts rebels a la batalla de Veszprém 998 Per recompensar la seva obra, el papa Silvestre II el proclamà rei fou coronat l’any 1000 Sota la influència germànica, dividí en comtats i bisbats el regne, que restà estructurat com a estat feudal Fou canonitzat el 1083 La seva festa és el 16 d’agost

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier

Es desconeix la data del seu naixement, com també els detalls de la seva formació musical La seva activitat professional es desenvolupà a la catedral de Girona, on succeí Emmanuel Jubert i ocupà el càrrec d’organista de la seu des del 1715 fins al 1751 Intervingué diverses vegades en els jurats per a les places d’instrumentistes, com ara les de violí i arpa, de la capella de música de la catedral de Girona, on coincidí amb el mestre Tomàs Milans

Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma 144-129, succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort El seu pensament té una doble dimensió adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals Hom conserva només fragments dels seus escrits

Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte