Resultats de la cerca

Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van…

Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc…

Vida Era nebot de Pietro Andrea Ziani, de qui rebé una gran influència Les seves dues primeres obres escèniques foren adaptacions per a alguns teatres de Venècia d’òperes d’altres compositors, com ara Antonio Cesti i Antonio Draghi El 1679 estrenà a Venècia la primera òpera, Alessandro Magno in Sidone , que més tard es reposà a Nàpols El 1686 arribà a ser mestre de capella de Santa Barbara, a Màntua, on, a més, entrà al servei de la cort dels Gonzaga Probablement, mentre hi treballava, impartí classes de música a A Caldara Durant la dècada del 1690 Ziani inicià una brillant carrera com a…

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…

Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…

Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer…

Vida Un dels seus primers mestres fou el director de cor A Stoll, i més tard fou alumne de GCh Wagenseil, amb qui estudià contrapunt i composició Abans d’iniciar-se com a operista, Schenk obtingué un cert ressò amb obres corals religioses, que veié estrenades a la catedral de Sant Esteve de Viena Entre el 1780 i el 1802 compongué més d’una desena d’obres per a l’escena -òperes, operetes i nombrosos singspiele -, que gaudiren d’un èxit notable i que s’estrenaren als principals escenaris vienesos, com el Kärntnerthortheater i el Freihaus-Theater d’E Schikaneder El seu triomf més destacat arribà…

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…