Resultats de la cerca

President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

Aquesta església es troba a la caseria de la Vall de Sant Marc, on hi ha el mas d’aquest nom, encimbellada en un dels contraforts septentrionals del massís del Montmell És un edifici gòtic Aquesta capella és documentada els anys 1338 i 1370, la qual cosa sembla indicar que potser té un origen romànic Sant Marc pertanyia a la parròquia del Montmell

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

Autor de poemes Del aire , 1954, de contes Doce cuentos y uno más , 1956 i de novelles Ayer, 27 de octubre , 1958, es destacà, però, per les seves obres de teatre, en les quals féu una denúncia social amb intencionalitat crítica La camisa 1962, La condecoración 1965, El cuerpo 1967, José García 1979, Pablo Iglesias 1984 i La jerga nacional 1986

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas

 

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques

Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols