Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent amb una singular decoració a la part superior, alterada per modificacions tardanes ECSA - A Roura El poble de Nyer és situat a la vora del curs final del riu de Mentet, afluent per la dreta de la Tet, just a la sortida de les impressionants gorges de Nyer El nucli de la població s’esglaona en un vessant, vora el marge dret del riu l’església parroquial és a la part baixa del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37"E Des de Prada cal seguir la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya Un cop travessada la vila d’Oleta, s’agafa, a mà esquerra, la…

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

La mineria de carbó, en retrocés des del 1920, ha frenat el creixement demogràfic de la ciutat els anys setanta ultrapassava els 100 000 h, que ha hagut de cercar noves fonts d’ingressos en les indústries tèxtils i metallúrgiques Centre d’ensenyament superior Bisbat catòlic

Hi ha la torre defensiva de Punta Prima o Son Ganxo segle XVIII Té forma troncocònica i és idèntica a la d'Alcaufar Construïda amb pedra i morter i grans murs, estava preparada per  albergar guarnició amb peces d'artilleria Ha estat rehabilitada com a refugi

Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir

L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC

Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica, dedicada a Sant Climent, segle XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes neolítiques vas campaniforme

La capital és Gabia la Grande L’economia és basada en l’agricultura i en la indústria especialment en la de materials de construcció Dins el terme hi ha una construcció paleocristiana segle V que hom ha volgut identificar amb una cripta o amb un baptisteri

La capital és Candás Hi ha ramaderia bovina, i important activitat pesquera L’activitat industrial se centra en l’alimentació especialment salaons i conserves de peix, els materials de construcció ciment i la metallúrgia Dins el terme hi ha l’església de Santa Maria de Piedeloro, romànica