Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
serra de Montner
Serra
Serra (1 315 m; puig de Bellmaig, 1 280 m) que separa la vall del Tec (Arles) de la de Montdony (els Banys d’Arles i Sant Llorenç de Cerdans), al Vallespir, al N del coll de Paracolls.
Burgo
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a 1 240 m d’altitud, en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Campirme.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839 La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre
port de Càrcer
Coll (175 m alt.) de la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera, dins el municipi de la Llosa de Ranes.
collet de Bastarra
Collada
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels municipis de Mieres (Garrotxa), Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) i Sant Martí de Llémena (Gironès).
serra d’Aurati
Serra d'Aurati des del cim del Cuco
© Xevi Varela
Serra
Serra (2.021 m) que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Llavorsí, Vall de Cardós i Tírvia.
la Farigola
Nucli
Nom donat, a la fi del s XIX, a un agrupament de cases de l’antic municipi d’Horta (Barcelona), entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.
puig Estela
Cim
Cim (2.013 m) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI
raça catalana
Ramaderia
Raça cavallina els exemplars de la qual són braquicèfals, tenen perfil recte, el coll, potent, la creu, alta, els membres, sòlids, els aploms, no gaire perfectes, i el pelatge, generalment negre o molt fosc; pesen uns 400 kg.
És una raça molt resistent, que perdurà fins el segle XIX i de la qual resten actualment exemplars a Mallorca Ha estat substituïda en gran part per animals mestissos
abellerol
Abellerols
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de cos esvelt, d’uns 28 cm, de colors vius, amb predomini sobretot de verds a les ales, a la cua i al dessota, i de grocs al coll i parts superiors.
De costums gregaris, viu en terreny obert i es posa sovint als fils de telègraf Hom el troba a les regions càlides d’Europa als Països Catalans és corrent durant l’estiu El seu nom alludeix al règim alimentari, a base d’abelles i de vespes