Resultats de la cerca

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Es formà musicalment a la Hochschule de Berlín, a Frankfurt i a París L’estudi que feu, sota el mestratge de Clara Schumann, dels lieder de F Schubert i R Schumann constituí una part important de la seva formació Després d’una sèrie de concerts, s’establí a Londres i, posteriorment, a Sussex Zur Mühlen fou qui donà a conèixer el repertori dels lieder schubertians a Anglaterra

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1924 i dos cops de 1500 m lliure 1921, 1924 En waterpolo, guanyà sis Campionats de Catalunya de primera categoria 1923, 1924, 1925, 1929, 1930, 1934 i durant el període 1924-33 jugà 9 partits internacionals, en els Jocs Olímpics de París 1924 i Amsterdam 1928, i els primers Campionats d’Europa 1927

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou un dels grans remers catalans del seu temps Aconseguí set Campionats d’Espanya durant la dècada de 1920, entre els quals els celebrats a Barcelona els anys 1921, 1923, 1924 i 1928 en la categoria de vuit amb timoner També fou integrant del vuit i del quatre amb timoner que participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín

S'inicià a l'Avenç 1915-21 Fou jugador del FC Barcelona la temporada 1921-22 i, posteriorment, integrà com a defensa i migcampista les alineacions de la UE de Sants 1924-28, amb la qual aconseguí el subcampionat de Catalunya 1926 Defensà una selecció de Barcelona contra una altra de París 1926, i contra Brusselles 1927 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1928-29

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

Destacà al Centre Gimnàstic Barcelonès entre el 1953 i el 1955 Guanyà la medalla d’or en barra fixa en el Campionat de Catalunya 1953, i fou subcampió de Catalunya per equips Participà en el Campionat d’Espanya amb l’equip B de la selecció catalana Posteriorment fou jutge de gimnàstica i arbitrà algun partit internacional, com el que enfrontà Barcelona, París i Rastatt 1958