Resultats de la cerca

Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada

És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del…

Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…

Restà com a cap de l’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica quan Anníbal emprengué l’expedició d’Itàlia, en la Segona Guerra Púnica Lluità contra els romans que desembarcaren a Empúries l’any 218 i, després d’haver sofert diverses derrotes, aconseguí de vèncer successivament els germans Publi i Gneu Escipió, caps de les forces romanes, l’any 211 Derrotat per Publi Corneli Escipió, nou cap de les tropes romanes a Ibèria, el 207 capitanejà un exèrcit, amb el qual, per tal de socórrer Anníbal, passà d’Ibèria a Itàlia, on fou vençut i mort a la batalla del Metaure

i amb vint-i-una boles més, quinze de vermelles amb un valor d’un punt cadascuna i sis de colors diferents amb valors de dos a set punts, que consisteix a introduir alternativament a les troneres una o més boles vermelles i una bola d’un altre color La bola de color introduïda torna a la taula mentre quedin boles vermelles per jugar Quan ja no hi ha boles vermelles a la taula, cal introduir les boles de color per ordre ascendent segons el seu valor El jugador que aconsegueix més punts guanya la partida

Fundat l’any 1988, formà part de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província i, més tard, s’integrà en el Club Gimnàstic de Tarragona La falta de suport del club al primer equip femení quan jugava a la primera divisió estatal en provocà la separació L’any 1989, es proclamà campió de primera catalana femenina i, el 1993, campió de Catalunya de cadet femení Té equips en diverses categories, tant femenins com masculins, i escola de base Utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Rebé el guardó de millor club català de l’any 1993

Fou fundat el 1930 sota la presidència de Joan Burriel amb l’objectiu de practicar el ciclisme recreatiu La Guerra Civil provocà un període d’inactivitat fins el 1950, quan es recuperà amb la presidència de Florenci Pons i el nom de Club Ciclista Bétulo El 1989 entrà de president Francesc Olmos i es crearen dos equips de cadets i juvenils Un any després el club superà els 250 socis i inicià la celebració del Ciutat de Badalona per veterans El 2005 celebrà el 75è aniversari i organitzà una exposició Posteriorment també ha organitzat sortides en bicicleta tot terreny

Començà al gimnàs Sylan de Mataró, passà al Centre de Tecnificació de la Foixarda i, el 1999, s’incorporà a la Residència Blume de Madrid Fou campiona d’Espanya infantil 1998 i júnior 1999, 2000 El 2001 formà part de la selecció espanyola absoluta que disputà el Campionat del Món i guanyà els Jocs Mediterranis L’abril del 2002 patí una forta caiguda quan s’entrenava per anar al Campionat d’Europa i el mes de maig tornà a Catalunya i passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Al febrer del 2003 es retirà, en no recuperar-se de les lesions

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya