Resultats de la cerca

Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc

Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament

Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona

Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

A París 1936-37, el cubisme i el neoplasticisme l’orientaren vers la recerca d’estructures plàstiques Enfront de l’expressionisme abstracte propugnà als EUA un art d’arrel constructivista, el structurism , que defensà en llibres com Art as the Evolution of Visual Knowledge 1948 o The New Cézanne , 1958 Els seus Structurists works, relleus rectilinis policromats , són la manifestació plàstica de les seves teories

Fou advocat del consell privat de Lluís III de França És autor de La rhétorique selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets París, segona edició 1623, reeditat diverses vegades, i, des del 1640, juntament amb un Traité de la mémoire artificielle ou l’Art de Raymond Lulle, d’obres de quiromància, d’endevinament, etc, i d’una Apologie de la langue latine