Resultats de la cerca

Es mostren 1529 resultats

els Castellots

Despoblat
Despoblat i antic terme incorporat als municipis de les Borges Blanques i de la Floresta (Garrigues).
L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca Fou poble de contribució de Lleida
Gran enciclopèdia catalana

subnitrat de bismut

Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
Gran enciclopèdia catalana

camfocarbonat de bismut

Química
Pólvores blanques amorfes, d’olor camforàcia, insolubles en aigua i solubles en els alcohols i olis.
Com totes les sals de bismut, té acció antisèptica, i fou molt emprat contra els espirilles per via hipodèrmica Hom en fa uns gran ús incorporant-lo als supositoris que combaten les amigdalitis i altres afeccions faríngies
Gran enciclopèdia catalana

aràlia papirífera

Botànica
Jardineria
Petit arbre de tronc erecte, de grans fulles blanquinoses pel revers i flors en panícula, blanques.
És originari de la Xina i de Formosa Amb la medulla era fabricat el paper de la Xina Conreat en jardineria
Gran enciclopèdia catalana

barrat | barrada

Avicultura
Dit del plomatge en el qual alternen les taques negres o grises amb altres de blanques.
És característic d’algunes estirps
Gran enciclopèdia catalana

tonofosfan

Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, cristal·lines, solubles en l’aigua; conté un 11% de fòsfor.
El tonofosfan és emprat com a estimulant de l’hematopoesi i neoformació òssia
Gran enciclopèdia catalana

calçot

Calçots

© C.I.C. - Moià

Horticultura
Cadascun dels grills de les cebes blanques conreats especialment per ésser menjats fets al caliu (calçotada).
Gran enciclopèdia catalana

apartheid

Política
Sistema de segregació de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.
L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts, la Group Areas Act separació de races per barris residencials la Land Act que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país i la Registration Act, una llei fonamental, puix que dividia la societat sud-…
Gran enciclopèdia catalana

almegó blanc

Botànica
Planta herbàcia semblant a l’almegó, però de flors blanques, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la vora dels camins humits o dels rius
Gran enciclopèdia catalana

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans