Resultats de la cerca
Es mostren 8108 resultats
José María Rodríguez Méndez
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en dret Resident a Barcelona Considerat el representant més important del teatre castellà de la postguerra, recreà diversos temes de la història recent Vagones de madera 1959, sobre la guerra del Marroc, El círculo de tiza de Cartagena 1963, sobre la revolta cantonal, Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga 1976, sobre la crisi del 1898, i traçà també un retrat amarg i verídic de la societat contemporània Flor de otoño 1974, sobre els ambients bohemis i anarquistes de la Barcelona dels anys vint, o Los inocentes de la Moncloa 1964 Publicà un gran nombre d’…
Medardo Fraile
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964 Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo 1945 Però en el vessant de creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor 1954, Cuentos de verdad 1965, premi de la Crítica, Ejemplario 1979, Entre paréntesis 1988, Documento nacional 1997 i Contrasombras 1998 És també…
Francisco de Enzinas
Filosofia
Humanista i reformador castellà.
Estudià a Lovaina i a Wittemberg i fou professor a Cambridge Traduí el Nou Testament al castellà 1543, per la qual cosa fou empresonat a Brusselles Aconseguí de fugir i es dedicà de ple a la Reforma
Manuel Risco
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic castellà.
Religiós agustí, a la mort 1773 d' Enrique Flórez supervisà la publicació dels seus manuscrits corresponents als volums XXVIII i XXIX de l' España Sagrada 1774-75 i escriví els volums del XXX al XLII 1775-1801, entre altres obres sobre Castella
Fernando Sánchez de Tovar
Història
Almirall major de Castella.
Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa
José de Solís y Valderrábano
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven
Gaspar de Quiroga
Història
Política
Dret canònic
Prelat i polític castellà.
Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina
José Echegaray
José Echegaray en una pintura de Sorolla
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg castellà.
De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María…
Manuel Seco Reymundo
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969, Gramática…
Blanca de Borbó
Història
Reina de Castella.
Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina