Resultats de la cerca

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974

Defensa lateral que ingressà en el FC Barcelona la temporada 1966-67 Jugà successivament en els filials barcelonistes Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic fins a la temporada 1970-71 La temporada 1971-72 fou cedit al Sant Andreu i Kubala el convocà per a un entrenament de la selecció estatal Les temporades 1972-73 i 1973-74 pertanyé al primer equip del Barça, amb el qual disputà 25 partits i guanyà una Lliga 1974

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Actuava d’interior esquerre i la temporada 1939-40 jugà al FC Barcelona, que l’any 1928 ja havia mantingut un litigi per a fitxar-lo Anteriorment havia jugat en alguns equips canaris, Deportivo de la Corunya 1928-31, Real Madrid 1931-36 i València 1936 En deixar el Barça jugà al Deportivo i l’Elx Fou dues vegades internacional i participà en la Copa del Món 1934 Després exercí d’entrenador

Després d’haver jugat al Haarlem, el Fortuna Sittard i el Roda holandesos, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1997-98 En tres temporades disputà 145 partits i fou dues vegades campió de la Lliga 1998, 1999, una de la Copa 1998 i una de la Supercopa d’Europa 1998 Després tornà al Fortuna Sittard, on acabà la seva carrera Posteriorment fou entrenador de porters de la selecció holandesa i del Groningen

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

Format al FC Barcelona, el 1980 debutà amb el primer equip Jugà en la tercera línia, i guanyà dues Copes del Rei 1983, 1985 Es retirà el 1989 Amb la selecció espanyola, jugà 25 partits i formà part del primer combinat estatal que s’enfrontà als All Blacks de Nova Zelanda 1982 També disputà el Campionat del Món de rugbi a 7 1987, 1988 El 2012 entrà a la federació espanyola com a vicepresident

Extrem dret, jugà al FC Barcelona les temporades 2001-02 i 2002-03 Procedia del Cruzeiro, i també havia actuat en l’América de Rio Com a blaugrana disputà 26 partits de Lliga i marcà 1 gol En deixar el Barça jugà, entre d’altres, amb el Benfica, novament amb el Cruzeiro, i amb el Manchester City Fou quatre vegades internacional i fou campió del món amb la selecció juvenil brasilera 1997

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Destacà amb el Júpiter al començament dels anys trenta La temporada 1933-35 milità al Futbol Club Barcelona i es proclamà campió de Catalunya La campanya 1935-36 jugà amb el Girona FC, amb el qual fou campió de segona divisió i disputà la fase d’ascens Després jugà amb el Badalona 1936-37, un altre cop amb el Girona 1940-43 i amb el CE Sabadell 1943-45, amb aquest últim a primera divisió