Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà…

Autor del primer llibre jurídic conservat Kitāb al-muwaṭṭa, 'Llibre del camí planer’, codi i base de l’escola malikita

Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la…

Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant…

L’audiollibre pot ser emprat quan la lectura directa no és possible, com és el cas dels invidents, mentre es condueix o, senzillament, pel plaer d’escoltar-lo

En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII

A vegades és utilitzat fent referència al document mateix