Resultats de la cerca

Constituïda arran de la fusió, esdevinguda el 1971, dels Ateliers d’Aviation Louis Breguet o Breguet-Aviation amb el grup Marcel Dassault que ja havia adquirit Breguet-Aviation el 1967 El capital és repartit entre la Societat Marcel Dassault i l’Estat francès Fabrica avions civils en la gamma dels avions de negocis, com el Mystère bé que, bàsicament un 90% de les vendes, es dedica a la construcció d’avions militars Mirage, Jaguar, Alphajet, Super-Eténdard El 1990 s’anomenà Dassault Aviation

Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party

Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Sembla que cap al 1611 fou, a Andelys, mestre de NPoussin El 1616 es traslladà a París, on Maria de Mèdici li encarregà la decoració de la Gran Sala del palau de Luxemburg, que féu després Rubens Les seves obres més conegudes són dues versions de La Presentació al Temple 1618-20, Beauvais, i 1624, capella dels carmelitans de París, Guarició del paralític 1624, capella de Saint-Louis del castell de Fontainebleau i Sant Carles Borromeu 1627, església de Saint Étienne-du-Mont, París