Resultats de la cerca

Amb la seva parella de ball, Iñaki Uriz, fou campiona de Catalunya en la modalitat estàndard en dues ocasions 2005, 2006 També foren campions d’Espanya joves en les modalitats estàndard, llatí i deu balls 2002, i estàndard i deu balls 2001 És professora de l’escola de ball Swing Manresa

Formà part del Club Natació Barcelona, del Club Gimnàstic Barcelonès, del Club Atletisme Valls d’Andorra i del València Club d’Atletisme Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 800 m 1986 i de 1500 m 1987, 1993, 1994

En competicions estatals fou campiona alevina 1991, campiona jú-nior i absoluta 1998 i campiona de dobles 1999 Per equips, fou campiona d’Europa júnior 1997-98 i del British Girls 1998 Fou guanyadora del campio-nat Doug Sanders 1996, del Campionat Internacional de Bèlgica júnior 1998 i del Nedbank Women’s Masters 2005

Competí amb el Club Natació Sabadell Guanyà més de 50 títols de campiona d’Espanya en les proves de 100, 200, 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m papallona i en algunes proves d’esquena Establí 19 plusmarques espanyoles en proves d’estil lliure i papallona en piscina llarga Formà part de la selecció espanyola 1962-68 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, el Campionat d’Europa 1962, 1966 i els Jocs Mediterranis de Tunis 1967 Nomenada millor esportista d’Espanya el 1963, rebé diverses distincions, com les medalles d’or de la Federació Catalana i Espanyola de Natació, la placa d’honor de…

Membre del Club Esportiu Júpiter, destacà en diverses modalitats atlètiques L’any 1947 fou campiona de Catalunya de 4 × 100 m, subcampiona en llançament de disc i tercera en 200 m llisos L’any 1948 fou campiona de Catalunya en llançament de javelina i disc, salt de longitud i relleus 4 × 100 m, segona en llançament de pes i tercera en 100 m llisos També es proclamà subcampiona de Catalunya de curses camp a través 1948

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí Els anys cinquanta entrà en contacte amb els primers grups de socors i de rescat de muntanya formats per socorristes voluntaris, equips que acabà liderant Durant els anys setanta impulsà els primers equips especialitzats en rescats de muntanya, constituïts primerament per membres de la Guàrdia Civil i posteriorment pels Grups d’Actuacions Especials GRAE dels Bombers de la Generalitat Com a metge, participà en les pioneres expedicions estatals a l’Aconcagua 1965 i l’Annapurna 1974 L’any 1987…

S’inicià l’any 1992 i des del 2002 competeix representant el Juma’s Team, de Sora Osona Guanyà duesvegades el Campionat Mundial de raid 2008, 2010 i fou primera del rànquing de genets en la categoria de raid 2007 Es proclamà campiona d’Europa 2009 i assolí la tercera posició en l’europeu de Portugal 2007 També guanyà el Campionat d’Espanya 2009

L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat…

Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York  i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de…

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera…