Resultats de la cerca

S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858

S’extingeix l’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats Abans, els acadèmics Manuel de Vega i Joaquim Vives editen les obres siscentistes de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, en un volum intitulat L’Harmonia del Parnàs

Fou prior del convent de Jaca i superior del d’Alcanyís És autor d’obres d’història eclesiàstica, entre les quals les vides de santa Eulàlia, sant Vicent Ferrer, sant Ignasi de Loiola i sant Ramon de Penyafort, inèdites

Juntament amb la seva parella de ball, Manuel Vicent, fou campiona d’Espanya en la modalitat estàndard 2000, 2001, 2002, 2004 Fou professora titulada per l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició També fou jutge en competicions nacionals

Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya Graus El seu culte fou autoritzat a Cotlliure

Estudià amb Vicent Garcia El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat , de gran qualitat

Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca

Exposà a Sant Carles el 1855 Per encàrrec de Vicent Moròder féu còpies de diverses obres mestres de la pintura Sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc Residí a Madrid i a València, on es dedicà a la miniatura

Biòleg marí, es donà a conèixer amb el poemari Diapasó amerat 1987, que va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre 1986, al qual han seguit Vol de mans 1988, Periscopi poemes 90-98 1999 i Estigis, Filogènies i Desficis 2006