Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
filharmonia
Música
Amor a la música.
La forma adjectiva filharmònic -a fa referència a les societats o institucions que fomenten interessos musicals, així com als afeccionats a la música
xoc en arc
Astronomia
Àrea exterior d’una magnetosfera.
Hom denomina així especialment l’àrea exterior de l’heliosfera, allà on el vent solar ja no exerceix cap influència sobre el medi interestellar
cicle
Física
Part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un període.
El cicle per segon és emprat com a unitat de freqüència, així com els seus múltiples, bé que actualment hom en sol dir hertz
galènica
Farmàcia
Part de la farmàcia que estudia la preparació de medicaments.
Aquests són preparats, segons la fórmula establerta pel metge, mesclant els productes actius amb excipients i correctius, i així hom elabora la forma farmacèutica
sarcosoma
Biologia
Nom donat a cada mitocondri del sarcoplasma d’una fibra muscular, que són observables amb el microscopi electrònic.
L’abundància de sarcosomes depèn de la freqüència amb què el múscul es contreu així, en el miocardi, hom en troba en gran quantitat
brevitura
Escriptura i paleografia
Escriptura librària, sovint semicursiva.
Fou usada per a anotar als marges dels manuscrits, i així completar-los o corregir-los És probable que procedeixi de les notes tironianes
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
especular
Disseny i arts gràfiques
Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.
Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats
libifenici | libifenícia
Història
Individu d’un poble procedent del nord d’Àfrica —anomenat també bastulopúnic— que s’establí a la costa mediterrània d’Andalusia vers l’any 500 aC.
Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima
hipòtesi real
Astronomia
Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la Terra i els restants planetes giren al voltant del Sol.
Hom l’anomena així perquè descriu la situació que es dóna a la realitat, en contraposició a la hipòtesi aparent, que descriu una situació fictícia