Resultats de la cerca

Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868

Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525

Es consagrà a la dansa en veure ballar Anna Pavlova a Lima Estudià a Anglaterra amb Massine i Maria Rambert Debutà a la companyia d’Ida Rubinstein el 1927 Fou primer coreògraf 1935-70 i director 1963-70 del Royal Ballet És autor, entre d’altres, dels ballets La Fille mal gardée , Romeo and Juliet i A Month in the Country Fou nomenat sir el 1962

Germà del poeta Francesc de Castellví i de Vic , el 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader , figura en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo

En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda  Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański  Nóż w wodzie ‘El ganivet  en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb  Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film no fou…

Graduada en psicologia per la Universitat de Varsòvia 1985, s’establí com a terapeuta El 1989 publicà el recull de poemes  Miasto w lustrach ‘Ciutats en miralls’ Obtingué ressò amb la seva primera novella Podróż ludzi Księgi ‘El viatge d’un llibre’, 1993, una ficció històrica situada a la França del segle XVII, que segueix l’esquema de la resolució d’un enigma com a paràbola d’una cerca de sentit Després d’ EE 1996, novella amb elements fantàstics i històrics, el mateix any publicà  Prawiek i inne czasy ‘Un lloc anomenat Antany’, una epopeia local de ressonàncies mítiques que es desenvolupa…

Filla del lutier Charles Montagne i de la modista Anne Roux L’any 1859 el Consolat General de França expedí un laisser passer a Charles Montagne per tal que pogués anar a París, fet que permet deduir que aquest any la família Montagne Roux ja estava establerta a Barcelona Carolina Montagne aprengué l’ofici de modista amb la seva mare i treballà en el negoci de modes iniciat per la seva germana Maria Berta Montagne Roux Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX i al llarg de la seva vida les dues germanes treballaren juntes El 1884 tenien un taller establert al carrer de Santa …

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…