Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
belluguet
Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
barrinador
Gortyna xanthenes
Assianir (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters.
El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes
balena franca atlàntica
Balena franca atlàntica
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, d’un color negre intens, que té una berruga característica damunt el cap, sempre infestada de paràsits.
Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla
xixella
Xixella
Hornbeam Arts (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 33 cm, que és de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l’extrem de la cua.
És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans
xatrac
Xatrac
Corine Blieck (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 35 cm, que té les parts superiors de color gris blavenc, les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig, amb l’extrem negre.
A l’hivern, el front és blanc i el bec negrenc, amb la base vermella Habita a gairebé tot Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia temperada i l’Amèrica del Nord Els exemplars europeus hivernen a les costes de tot Àfrica És comú, a l’estiu, al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València
vesper
Vesper
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
tudó
Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
terranova
Terranova
Matty Sides (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Raça de gos de guarda de grans dimensions (fins a 70 cm d’alçada a la creu) i força corpulent, amb el cap gros i les orelles amples i penjants, i el pèl, negre i a vegades amb reflexos de color terrós, llarg, fort i abundant.
Grans nedadors i molt intelligents, sensibles i fidels, procedeixen de l’illa de Terranova, de la qual sembla que no són autòctons, sinó que provenen d’encreuaments
sírfids
Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans