Resultats de la cerca

Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993

Començà la seva carrera al Textil Santanderina, de la Lliga FEV 2000-01 La temporada 2006-07 fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, temporada en què s’assolí l’ascens a la Superlliga La temporada 2010-11 fitxà pel CV Teruel Amb la selecció espanyola fou subcampió de la Lliga Europea 2009 La seva posició és la de central atacant

Jugà al Reus, el Badalona, el Llevant, el Real Madrid 1928-29, l’Atlético de Madrid 1929-30, l’Espanyol 1930-31 i el Múrcia Amb l’equip madrileny disputà la final de Copa del 1929 Al juliol del 1931 defensà la porteria de la selecció catalana en dues ocasions En retirar-se, el 1940, inicià la carrera d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Terrassa

Pioner de la fotografia esportiva en la premsa, treballà sempre formant societat amb Joan Bert Desenvolupà quasi tota la seva carrera professional a Mundo Deportivo 1918-37 i 1939-65 Collaborà en les publicacions Stadium , Sport , Blanco y Negro i Marca Centrà la seva activitat en el futbol, la natació, l’aviació i l’automobilisme Fou membre de l’Agrupació Professional de Periodistes a Barcelona 1933-39

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

Migcampista Desenvolupà tota la seva carrera al CE Europa, on arribà a l’inici de la temporada 1922-23 Hi jugà catorze temporades i fou un dels pioners de la Lliga estatal, en què disputà 30 partits a primera divisió Entre el 1931 i el 1936 compaginà les tasques de jugador i entrenador i, una vegada retirat, exercí de tècnic en diverses temporades fins el 1947

Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000

Constituït per a fomentar la pràctica dels esports d’hivern, té seccions d’esquí, cronoescalada i raquetes Participa en competicions de categories masculina i femenina, individual i per equips, en trofeus interclubs, Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i proves internacionals Organitzen proves del calendari del Circuit Català i de la Copa Catalana de raquetes, i la carrera Floquet de Neu, prova d’esquí per a infants

La seva carrera esportiva anà lligada al Picadero JC de Barcelona Com a jugador, guanyà el trofeu Gonzalo Aguirre la temporada 1960-61 i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal, en la qual jugà durant la seva última temporada en actiu 1961-62 Entre el 1962 i el 1971 fou l’entrenador del primer equip del Picadero i aconseguí la Copa del Generalísimo 1964

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se