Resultats de la cerca

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…

S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto 1995, Todo…

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha dirigit diversos…

Estudià a Cambridge Publicà la seva primera novella el 1928, All the Conspirators , però la fama li arribà amb Mr Norris Changes Trains 1935, fruit dels seus anys de professor d’anglès a Berlín 1930-33, així com també és conseqüència d’aquesta experiència Goodbye to Berlin 1939 De les dues novelles sortí el guió del film Cabaret 1972 Naturalitzat nord-americà des del 1940 treballà com a guionista cinematogràfic, s’interessà molt per les religions orientals i escriví Ramakrishna and His Disciples 1965 i My Guru and His Disciple 1980 Amb el poeta Auden escriví unes obres teatrals influïdes per…

El projector cinematogràfic o projector per a pellícules cinematogràfiques és constituït per la font de llum i l’objectiu, per dues bobines la que conté la pellícula i la que la rep, per un mecanisme d’avançament de la pellícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons El projector de diapositives , directament derivat de la primitiva llanterna màgica, sol ésser proveït d’un sistema de ventilació, d’un dipòsit de diapositives circular, recte, alternatiu, etc i dels adequats mecanismes d’avançament i d’expulsió, d’accionament manual o automàtic L'…

D’un marcat polifacetisme, fou músic de jazz , pintor, escultor, fotògraf i cineasta Després de fer estudis de pintura i escultura, començà a treballar en el cinema com a animador Els seus primers treballs artístics eren pintures abstractes que analitzaven la noció de bidimensionalitat El cinema li permeté una forma d’explorar l’espai des del temps, a partir del moviment de la càmera Wavelength , 1967 Es dedicà a treballar sobre els elements bàsics del llenguatge cinematogràfic, com són el moviment, la durada, la relació entre el so i la imatge Experimentà sobre les propietats de la visió,…

Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà són The…

Viu i treballa a Nova York i a Viena La seva obra es desenvolupa en l’àmbit cinematogràfic, i també en el del vídeo, a més de realitzar guions Amb motiu de l’exposició “Ombres i senyals” que li dedicà la Fundació Tàpies de Barcelona, reflexionà sobre la ciutat de Barcelona a partir de la proposta de regeneració urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics del 1992, sobre les expectatives creades i els somnis que genera El seu treball qüestiona l’escriptura de la història i ella mateixa s’introdueix en l’obra, com a personatge de ficció recognoscible El viatge és un element clau a la seva obra,…

Membre actiu de la resistència nacional contra els nazis, dedicà a aquesta problemàtica les seves novelles i contes, des de Ślad ‘La petjada’, 1946 fins a Ile jest źycia ‘Quanta vida resta’, 1971 En la seva obra cabdal Kolumbowie Rocznik 20 ‘Els colons nascuts l’any 20’, 1957, analitza el conflicte dels joves patriotes de diverses tendències polítiques que, després d’haver-se sacrificat i haver lluitat contra els nazis, no troben un lloc adequat en el nou règim instaurat després de la guerra També fou guionista cinematogràfic Trudna miłość ‘Qui et vol bé et farà plorar’, 1954, de Stanislaw…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i…