Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
esparragolita
Mineralogia i petrografia
Varietat d’apatita i fosforita de color verd clar.
esgrogueir-se
Descolorir-se, prendre un color groguenc, especialment el rostre.
eritrosina
Química
Colorant constituït per pólvores de color tirant a marró.
És soluble en aigua, on presenta coloració vermella i un màxim d’absorció a 524 mμ Per l’acció del HCl dóna un precipitat groc marronós És emprada com a colorant alimentari i en cosmètica
estanyol de la Cendra
Estany
Estany situat a la perifèria de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris
jersey
Ramaderia
Raça bovina originària de l’illa de Jersey.
És de dimensions petites i de color falb És molt apreciada per les seves qualitats lleteres
prova de Selivanov
Bioquímica
Reacció de coloració, específica per a les cetoses, que té lloc mitjançant un reactiu a base de resorcina i àcid clorhídric.
Hom obté una coloració rosada en el líquid i tot seguit un precipitat del mateix color
bismutita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic, la composició del qual oscil·la al voltant de CO 3
|(OH) 2
O[Bi] 2
.
Mineral que es presenta en masses terroses de color clar, recobrint, habitualment, el bismut natiu alterat
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…
Osiris
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…