Resultats de la cerca
Es mostren 1897 resultats
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la…
Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona
Historiografia catalana
Compilació de lleis marítimes i comercials emanada de la corporació dels prohoms de la Ribera de Barcelona, conegudes més vulgarment com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i…
Archivio Datini
Documentació de les múltiples empreses comercials de Francesco di Marco Datini, mercader toscà mort l’any 1410, deixada a la fundació Pia Causa dei Ceppi, a Prato (Toscana).
Establí sucursal a Avinyó 1360, a València 1393, a Barcelona 1394 i a Mallorca 1395 L’arxiu consta d’uns 140 000 documents, alguns amb la informació política que podia interessar als negocis El comerç era general esclaus, fruita seca, llanes comprades en brut al Principat de Catalunya i el Regne de València i retornades teixides i, probablement, també obres d’art
mar de les Antilles

Mar de les Antilles. Illa de Sant Barthelemy
© Fototeca.cat-Corel
Part de l’oceà Atlàntic, anomenat també mar Carib, al N de l’Amèrica del Sud, a l’E de l’Amèrica Central, al S de les Antilles i tancat a la part E per l’arxipèlag de les Petites Antilles.
Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques és on hi ha…
Adolphe Sax
Música
Constructor i inventor d’instruments belga, a qui es deu la invenció de diverses famílies d’instruments de vent, entre les quals les del saxòfon i el saxhorn.
Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…
El món de Pau Casals. Cent anys d’història de Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1971-1973, Documental, 90 min., dirigida per Joan Baptista Bellsolell i Vilella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Andorra Produccions JBBellsolell, Andorra ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA JBBellsolell blanc i negre i color, normal MÚSICA Pau Casals i temes de música clàssica INTERPRETACIÓ Assumpta Serna veu en off en la versió de 1998 ESTRENA Barcelona, 04111977 Sinopsi Ambiciós fresc sobre la vida i l’obra del músic català Pau Casals muntat amb imatges d’arxiu convenientment combinades amb altres rodades per a l’ocasió a San Juan de Puerto Rico És estructurat en tres grans blocs el primer parla de Catalunya, la seva vida i la seva carrera musical en el segon es repassa la…
Vicenç Bassols i Collado
Cinematografia
Director d’animació.
Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la…
pessebre

Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la…
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina