Resultats de la cerca

Pivot formada al CD Platges de Calvià, el 2002 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual disputà la Superlliga Des del 2005 ha jugat a les files del FS Gironella, a excepció de la temporada 2008-09, que formà part del Club 4 Arcos FS de Logronyo Amb el FS Gironella guanyà quatre Copes de Catalunya 2007, 2010, 2011, 2012 Disputà diversos partits internacionals amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana, i des del 2009 és seleccionadora sub-16 juntament amb Berta Carles

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei

Es formà a les files del Reial Club de Polo de Barcelona Fou internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, i en els de Tòquio 1964, on assolí la quarta posició Aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Rei 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Morí en un accident de trànsit El camp d’hoquei del Reial Club de Polo porta el seu nom

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán

Fou creada als Talleres Hereter pel seu titular, Laureano Hereter, amb l’ajut dels germans Baradat, Joaquim Custals i, posteriorment, Sebastià Nadal Custals i Nadal competiren amb els seus vehicles en diverses proves, entre les quals destaca el triomf en el Gran Premi de Catalunya de Regularitat 1916, la Volta a Catalunya 1917 i les dues victòries a les Copes Penya Rhin 1917, 1918 A partir del 1922 els Ideal desaparegueren per reconvertir-se en TH, marca de cotxes que no s’empraren en competició

Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 2004-06 procedent del Celtic de Glasgow, amb el qual assolí la Bota d’Or com a màxim golejador europeu la temporada 2000-01 Amb el Barça disputà 40 partits de Lliga i marcà 13 gols Guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006 i una Supercopa d’Espanya 2005 Fou 106 vegades internacional, marcà 37 gols i disputà tres Copes del Món 1994, 2002, 2006 i tres Eurocopes 2000, 2004, 2008 amb la selecció sueca

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

S’inicià en publicacions com Olimpia i Club 1952-53 Fou redactor 1954-66 i cap de secció 1966-76 de Mundo Deportivo Treballà en els diaris Lean i Dicen 1962-78, en el darrer dels quals també fou cap de secció 1980, i exercí de corresponsal a Barcelona 1956-71 del Diario Montañés , entre d’altres Cobrí totes les Copes del Món de futbol entre el 1962 i el 1982 Collaborà en publicacions com Marca i El Español , i fou subdirector de Marathon 1973

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys Marxà a la Corunya per jugar amb el Clube Patín Cerceda, filial del Hockey Club Liceo, al qual s’incorporà la temporada 2010-11 Amb el Liceo guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2019-20 fitxà pel Porto, equip amb el qual aconseguí la seva tercera Copa d’Europa 2023 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa juvenil 2004 i del món sub-20 2007

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc