Resultats de la cerca

Estudià amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Harmonitzador de cançons populars catalanes i autor d’una cinquantena de sardanes, d’obres corals, com La vaca cega premi Joaquim Serra, i de l’obra escènica La mel als llavis Deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII

Fou primer cantor de la capella d’Enric VIII d’Anglaterra i doctor de les universitats d’Oxford i Cambridge Deixà cinc misses a cinc veus i una a quatre, basades en el cantus firmus litúrgic escriví també dos Magnificat, motets i algunes cançons amb text anglès

Deixeble de Roland de Lassus a Munic 1571-73, entrà al servei de Jakob Fugger a Augsburg el 1577 Fou mestre de capella a Königsberg 1586-1608 i a Berlín 1608-11 Deixà cançons a quatre i cinc veus i Geistliche Lieder auf den Choral 1597

Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975

Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes

Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons

Fou deixeble de JMassenet, que influí el seu llenguatge musical Amb l’opereta Ciboulette 1923 revitalitzà la tradició francesa d’Offenbach i de Messager Escriví sis òperes es destaca Le marchand de Venise 1935 Crític musical de “Le Figaro” des del 1934, deixà cançons i escrits diversos

Deixà manuscrites una Historia crítica del Reino de Mallorca i Historia de la fundación del Convento de Capuchinos de Palma , i publicà una adaptació al mallorquí Conversa de Isidro amb lo seu Sr Rector sobre s’origen de reconfesió , 1844 de l’obra de Jaume Ponti

Fill d’Alexandre Filhellè, en morir aquest aconseguí d’apoderar-se de tot el regne lluitant contra els seus germans Aliat d’Esparta, combaté Atenes i afavorí la rebellió de les ciutats de la Calcídica En morir, deixà al seu fill Arquelau un regne sòlidament constituït