Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
pavelló
Heràldica
Armament exterior de l’escut, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i prínceps sobirans.
És compost del cim i les cortines cortina
peso
Economia
Unitat monetària principal de Guinea-Bissau des del febrer de 1976 en ésser substituït l’escut, que hom adoptà a la independència el 1973.
Dividit en 100 cèntims, el 1997 fou substituït pel franc CFA
sostingut | sostinguda
Heràldica
Dit del cap o del peu el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent d’ell i del camper de l’escut.
Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta
sinistrat | sinistrada
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre i situada a un terç de la seva amplària.
hoplita
Història
Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants: escut, cuirassa de metall o de cuir revestit amb metall, elm, llança, espasa i gamberes.
Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible
glabel·la
Paleontologia
Lòbul axial prominent que es troba a l’escut cefàlic dels trilobits, on s’uneixen els sis segments que componen la cua o pigidi.
flamejat | flamejada
Heràldica
Dit de la línia de partició d’un escut en forma de llengües de foc que hi són situades alternativament a banda i banda.
enclavat | enclavada
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues meitats per les línies del partit o del truncat o bé trinxat amb un o més merlets.
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí…