Resultats de la cerca
Es mostren 8096 resultats
cova de Canet
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari al municipi d’Esporles (Mallorca).
Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—
Vito Volterra

Vito Volterra
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica
Pere Gavet
Metge.
Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
Antoni Amiguet
Metge.
Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501
escola unificada
Educació
Tipus d’escola que segueix el principi fonamental del corrent pedagògic, iniciat a Alemanya a mitjan s XIX, que portava el mateix nom i definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU
Gregory Bateson
Antropologia
Antropòleg nord-americà d’origen anglès.
Realitzà amb Margaret Mead, la seva muller, un estudi sobre la personalitat dels habitants de Bali, intentant substituir les clàssiques descripcions per fotografies i filmació Fruit d’aquest treball és Balinese Character a Photographic Analysis 1942 Posteriorment s’interessà en l’estudi del comportament humà, combinant l’antropologia, la psiquiatria, la biologia i l’ecologia En aquesta línia cal remarcar Steps to an Ecology of Mind 1972
Germaine Greer
Literatura
Assagista australiana.
Amb el seu estudi The Female Eunuch 1970 es convertí en una de les teòriques més importants del Moviment d’Alliberament de la Dona Women's Lib Professora de literatura en una universitat anglesa, mena una gran activitat periodística, sempre polèmica El seu estudi de les dones en el camp de la pintura i l’escultura The Obstacle Race 1979 fou objecte també d’una gran polèmica
cas
Medicina
Participant d’un estudi clínic que presenta la malaltia o l’atribut que s’estudia.
biomedicina
Medicina
Ciència que basa l’estudi de la medicina en els principis de les ciències naturals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina