Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
telefonia
Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…
Els elements cel·lulars sanguinis
Anatomia humana
Els elements cellulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cellulars els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes Els glòbuls vermells , anomenats també hematies o eritròcits , són les cèllules més abundants de la sang En condicions normals, hi ha aproximadament 4,5 milions de glòbuls vermells per cada mm 3 de sang Les hematies donen color a la sang perquè tenen una coloració vermellosa pel fet que contenen hemoglobina , un pigment ric en ferro Les hematies no són cèllules completes perquè no tenen nucli,…
Pere Alsius i Torrent
Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
rebosillo
Indumentària
En el vestit tradicional femení de Mallorca, peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits i acaba en punta prop de la cintura; a vegades hom en duia dos, un de gran a sota i un de petit damunt l’altre.
caçapapallones
Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…
Santa Anna de Mont-ral (Gurb)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 G Orriols El temple es troba al terme de Gurb de la Plana, adossat pel seu costat de ponent a una casa de masovers del casal veí de Mont-ral Tot aquest conjunt és situat dalt un turó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 37,6 —y 45,1 31 TDG 376451 Hom hi arriba prenent la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà un cop sobrepassat el punt quilomètric 70, s’agafa un camí carreter a mà esquerra, el qual després de transcórrer uns 300 m arriba a l’església Per entrar-hi s’ha de demanar la…
Santa Maria de Grostan (Graus)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, de grans proporcions ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria presideix el grup de cases que conformen el poble abandonat de Grostan, el qual és situat al nord-oest de la vila de Graus, en un esperó de la serra de Grostan i a la riba esquerra del barranc homònim Mapa 31-11250 Situació 31TBG785766 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 37 Aquesta pista s’enfila fins a la base del serrat on hi ha el poble, a penes visible, i on cal deixar el vehicle i pujar al cim per…