Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
condonació fiscal
Economia
Dret fiscal
Condonació de la totalitat o d’una part d’una sanció fiscal.
És automàtica quan es tracta d’una reducció de la sanció al 50 per cent concedida per la llei, sempre que en les sancions simples el compliment de l’obligació es faci, encara que fora de temps, abans d’ésser requerit i en les d’omissió i defraudació, si el subjecte passiu dóna la seva conformitat a la proposta de liquidació que hom li presenti És graciable quan és concedida discrecionalment pel ministeri d’hisenda en casos determinats i després d’una sollicitud prèvia
Associació Filosòfica de les Illes Balears
Associació filosòfica constituïda a les Balears el 26 de setembre de 1991.
La seva finalitat és fomentar l’estudi de la filosofia, fer de nexe d’unió entre les diferents institucions interessades per la filosofia, fer present la filosofia i difondre informació dels cursos, seminaris i bibliografia que es facin a les Illes i fora d’elles Des de la seva fundació han presidit l’entitat Gabriel Amengual 1991-2001, Mateu Cabot 2001-06, José Antonio Marina 2006-09 i Joan Lluís Llinàs, des del 2009 Collabora en la publicació del Journal of Catalan Intellectual History
son Ferrandell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Emplaçament pretalaiòtic del municipi de Valldemossa (Mallorca) amb ceràmica campaniforme abundant.
Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979
absentisme interior
Educació
Sociologia
Modalitat d’absentisme escolar que, en contraposició a l’absentisme convencional —la no-assistència a classe—, consisteix a assistir a l’escola però a sentir-se’n absent i amb un marcat desacord amb relació a les propostes formatives de la institució.
Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar
diencèfal

Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior i del tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem i la làmina medullar externa
gamut
Música
Contracció de les paraules 'gamma' i 'ut' que donava nom a la nota més greu del sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo (hexacord).
La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval
Guillem de Montcada
Cristianisme
Frare dominicà, bisbe d’Urgell (1295-1308).
Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies i quatre espais on s’hi representen les notes musicals.
El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa
Grasset de muntanya
El grasset de muntanya Anthus spinoletta és més gros que la titella Anthus pratensis, car ateny fins a 16,5 cm, i amb el bec més llarg La confusió amb aquesta espècie és impossible a l’època de reproducció, car la titella no nia a les nostres terres, però és fàcil a l’hivern, ja que ambdues espècies es troben juntes fent esbarts mixtos Llavors es diferencien per la veu, pel color de les parts superiors, més fosc en el grasset de muntanya, i pel de les potes, més fosques en aquest Marisa Bendala Nidificador comú a les muntanyes altes de la Catalunya Nord, resta del Principat i Andorra …
música de Chartres
Música
Música desenvolupada a Chartres (França).
La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina