Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
mular

Mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
coiot

Coiot
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, semblant al llop però més petit.
Té el pelatge abundant i espès, de color gris a l’hivern i més clar a l’estiu S'alimenta de petits mamífers que caça al capvespre o a la nit És característic el seu crit greu i llarg Habita exclusivament les praderies de la zona meridional de l’Amèrica del Nord
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
aura
Ornitologia
Ocell falconiforme de la família dels catàrtids, d’uns 75 cm de llargària i de plomatge negrós; el cap i el coll són vermells, sense plomes.
Els seus costums són semblants als dels còndors i els urubús s’alimenta principalment de carronya i també d’insectes i de petits i rèptils Desprèn una olor molt desagradable Freqüenta els poblats i a la nit es refugia als boscs Habita una gran part de l’Amèrica meridional, Mèxic i les Antilles
Rafael Tomàs
Pintura
Arts decoratives
Pintor i vitraller.
Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu
reineta meridional

Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
peix bada

Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
pipa de Surinam

Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina