Resultats de la cerca

En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera

Format a les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana, fou cedit un any al BUC de Barcelona i disputà un Campionat del Món júnior amb la selecció espanyola La seva posició era la de tancament Guanyà dues Lligues 2005, 2006 i la Copa Ibèrica 2007 amb la UE Santboiana Jugà el partit Catalunya-Suècia el 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola de rugbi de 7

Situada al SE de Tetuan, a les muntanyes del Rif, és una ciutat santa musulmana, amb dotze mesquites i molts jardins Fundada per Abū Yuma 1471, s’hi refugiaren els moriscs expulsats de la península Ibèrica 1609 Recinte clos als no musulmans, fou ocupada per les tropes de l’Estat espanyol l’any 1920 Centre de l’administració civil de Gomara, l’any 1956 tornà a la dependència del Marroc

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875

Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal

El 1878 obrí taller a Barcelona —on sobresurt la seva estàtua d’Elcano 1884, al passeig de Gràcia—, i uns deu anys més tard s’installà a Madrid Féu monuments per la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina —monument a Zumalacárregui, 1887, a Guipúscoa— A Madrid treballà a les esglésies de San Marcos i de les Comendadoras de Santiago Interpretà amb força i barroquisme l’anecdotisme de la seva època

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada