Resultats de la cerca

Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal-Buick iel…

 Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders

El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d’investigació Henry Ford Company 1902 i la Ford Motor Company 1903, on inicià la fabricació de cotxes en sèrie Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió vendes a crèdit, foment de l’exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc Publicà Philosophy of Labour 1929 L’empresa familiar ha estat continuada pel seu net Henry Ford II

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d’indústries de la República Després fou president del Consell Superior d’Indústria 1932-33 i del Patronat de Turisme de la Generalitat 1933-34 Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista “Quaderns de Perpinyà”

L’any 1853 inicià la seva vertiginosa ascensió en el món dels afers Treballà fins el 1865 en una companyia de ferrocarrils Des d’aquest any fundà diverses empreses siderúrgiques, que fusionà el 1899 en la Carnegie Steel Corporation, venuda a JPMorgan de la banca Morgan per 447 milions de dòlars l’any 1901 Retirat dels negocis, d’acord amb allò que havia deixat establert en el seu llibre The Gospel of Wealth 1889, es dedicà a la filantropia Fundà diverses institucions benèfiques i culturals als EUA i a la Gran Bretanya amb un capital de més de 500 milions de dòlars, entre les quals destaca la…

La seu era a València Intervingut pel Banco de España el 1980 arran de l’apreciació de pèrdues importants, el 1981 el Fons de Garantia adjudicà les accions en subhasta al Banco de Bilbao, que l’incorporà al seu grup El 1997 l’actiu sumava 5 600 milions de pessetes