Resultats de la cerca

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Ala del CE Brasil, fou campió de la Lliga de divisió d’honor catalana 2005 També guanyà la Supercopa de Catalunya 2006 i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs 2006 Debutà amb la selecció catalana en el Campionat d’Europa de la UEFS 2004 Guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 2006 i participà en el Campionat del Món de l’AMF 2007

Competí representant el gimnàs Esport Rogent, sota les ordres de Xavier Moya El 2001 debutà com a boxejador amateur i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Posteriorment passà al camp del professionalisme competint en la categoria de pes supermitjà El 2008 disputà el títol de campió d’Espanya També competí en boxa tailandesa i kick-boxing Fou campió d’Europa i d’Espanya de boxa tailandesa

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1981-88 procedent del Calpisa d’Alacant Guanyà tres Lligues 1982, 1986, 1988, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1986 Amb la selecció espanyola, disputà 243 partits i anotà 701 gols, i participà en el Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992

L’any 1979 ingressà com a soci al Club Tennis Barcino CTB, que presidí a partir del 1985, i l’any 2001 en fou nomenat president d’honor El 1995 fou nomenat president de l’Associació Nacional de Presidents de Clubs, la qual sota el seu mandat passà a denominar-se Associació Nacional de Dirigents de Clubs de Tennis, i de la qual és president d’honor El 1996 fou escollit membre de la comissió delegada de la Federació Espanyola de Tennis, i el 2001 fou designat president del Senat de la Federació Catalana de Tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

Extrem, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1993-94 procedent del Club Deportivo Tenerife Disputà 37 partits com a blaugrana i fou campió de Lliga i finalista de la Copa d’Europa Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions

Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra 1449, el…

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Fou militar de professió Creà Los Archivos de Ibiza  1902-05, on publicà estudis històrics com “S’església de Santa Eulària”, escrit el 1891, i algun relat de costums extret del llibre inèdit Històries de pagesos , recopilat el 1890 Publicà poemes deutors de la tradició humorística dialectal i altres de tema i tractament cultes com “A Eivissa”, publicat a Almanaque balear para el año 1888 i una Biblioteca ebusitana 1902, recull de biografies