Resultats de la cerca

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes

El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté també la propera església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1031 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, antiga filial de Sant Genís, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Genís i Sant Miquel, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII

El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera

La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers

Fundat a mitjan anys setanta, fou un dels pioners de l’ala delta a Espanya El 1977 organitzà el primer Trofeu Costa Brava Internacional de vol lliure El 1984 coorganitzà, juntament amb el Delta Club Lleida, la primera Copa del Món de vol lliure i el 2010, el Campionat d’Europa d’ala delta Ha organitzat diversos campionats d’Espanya i n’ha resultat campió en algunes ocasions Ofereix cursos d’iniciació

Migcampista que fitxà pel RCD Espanyol a mitjan temporada 1981-82, procedent de l’Esbjerg danès Jugà a l’equip blanc-i-blau fins a l’edició 1987-88, disputà 213 partits de Lliga i marcà 26 gols Formà part de l’equip que arribà a la final de la Copa de la UEFA la temporada 1987-88 Amb la selecció danesa fou 27 vegades internacional, marcà 3 gols i disputà l’Eurocopa 1984

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern

Formà part del gimnàs Garcia Alsina des de final de la dècada de 1950 fins a mitjan anys seixanta Participà en competicions estatals L’any 1968 ingressà a la Federació Catalana de Gimnàstica i es feu jutge Fou jutge de competicions estatals, del Memorial Joaquim Blume i de torneigs internacionals on participava la selecció catalana Impartí cursos a l’Escuela Nacional de Gimnasia i a principi dels anys vuitanta fou vocal de la federació espanyola

Formà part del gimnàs Garcia Alsina a mitjan dècada de 1960 i del Gimnàs Rodón a partir del 1969, on es retirà a principi dels anys setanta Fou campió d’Espanya per equips en diverses ocasions El 1967 guanyà el Campionat de Catalunya d’individual de segona categoria i fou subcampió d’Espanya, també de segona categoria Participà en competicions internacionals amb la selecció catalana, entre les quals hi ha el Torneig Internacional de Marsella