Resultats de la cerca
Es mostren 4195 resultats
James Mckeen Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WWundt, fou la primera persona al món que tingué el títol de professor de psicologia Universitat de Pennsilvània, 1888 Dedicat a l’estudi experimental del comportament humà, s’interessà per les diferències individuals, l’atenció, l’associació i l’aprenentatge, i fou el creador de l’expressió “test mental” el 1890 Amb JMBaldwin fundà 1894 la Psychological Review , de la qual fou coeditor fins el 1903 Després de la seva mort, ATPoffenberg edità un recull de la seva obra titulat James Mckeen Cattell, Man of Science 1860-1944 2 vols, 1947
Charles Deering
Charles Deering en un dibuix de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Economia
Financer nord-americà.
Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of Chicago amb…
Eugene-Victor Debs
Història
Política
Polític nord-americà.
Contribuí a la fundació del partit socialista als EUA 1898 Fou cinc vegades candidat a la presidència Com a pacifista, s’oposà al servei militar obligatori, durant la Primera Guerra Mundial
Charles Gates Dawes
Història
Política
Polític nord-americà.
Es distingí en les finances a Illinois, on organitzà el Central Trust Després de la Primera Guerra Mundial fou nomenat membre de la comissió de reparacions, on elaborà el pla Dawes L’any 1925 li fou concedit el premi Nobel de la pau Fou vicepresident dels EUA 1925-29
Clinton Joseph Davisson
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson
Stuart Davis
Pintura
Pintor nord-americà.
Exposà a l’Armory Show 1913 Obtingué el premi internacional Carnegie 1944 Influït pel dadaisme, i segons ell pel jazz , conreà un art tendent a l’abstracció que ja incorporava elements del món comercial Lucky Strike, 1921, Metropolitan Museum, Nova York, fet pel qual hom el considera precursor del pop-art
Alexander Jackson Davis
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Tot i que començà dins el neoclassicisme amb Ithiel Town, fou un dels principals introductors del neogoticisme als EUA i un dels primers a emprar estructures de ferro
Donald Davidson
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres
George Armstrong Custer
Història
Militar
General nord-americà.
Oficial d’artilleria de l’acadèmia de West Point, destacà durant la guerra de Secessió pel seu coratge a favor de la Unió Des del 1866 combaté els indis a Kansas, Dakota i Montana Fou derrotat i mort per una coalició de tribus sioux a la batalla de Little Bighorn Escriví My Life on the Plains 1874
Harvey Williams Cushing
Cirurgià nord-americà.
Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina