Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Antonine Maillet
Literatura francesa
Escriptora canadenca d’expressió francesa.
Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984
refugi de Costabona

Refugi de Costabona
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
És situat al vessant sud del pic de Costabona i sobre la collada Fonda, a 2168 m d’altitud Inaugurat l’any 1968, antigament fou una mina, el 1958 arranjada com a refugi bivac És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Serveix de base per a ascendir als cims de Costabona, de la Llosa o de roca Colom i per a realitzar travesses cap a Ulldeter No està guardat i disposa de divuit places
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben…
Sierra Maestra
Serralada
Serralada del SE de Cuba, a la província d’Oriente, que s’estén des del cap Cruz fins a la badia de Guantánamo, al llarg d’uns 250 km.
És una regió molt abrupta, arran de mar, amb alçades que oscillen entre els 1 000 i els 1 500 m Assoleix la màxima al pic Turquino 2 005 m El vessant sud, marítim, és pràcticament deshabitat al vessant nord, més humit, hi ha conreus de cafè i explotacions mineres Tingué un paper molt important com a base del focus guerriller dirigit per Fidel Castro, durant la Revolució Cubana, que permeté de posar fi a la dictadura de Batista el 1959
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Aleutian Range
Serralada
Serralada de la regió aleutiana, prolongació de l’Alaska Range, que s’estén al llarg de la península d’Alaska i en constitueix l’espina dorsal.
És constituïda per muntanyes volcàniques que s’aixequen sobre una sèrie de sediments posteocènics plegats Alguns d’aquests volcans es troben encara avui en activitat el Katmai 2 047 m té un dels cràters més grans de la terra L’Iliamma Volcano 3 074 m és el pic culminant de la serralada El clima fred i humit dóna lloc a la tundra, motiu pel qual els pocs habitants esquimals aleutians i pescadors i caçadors nord-americans es concentren a les badies costaneres
pica de Cerví
Cim
Cim (2 750 m) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta), dins el terme de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet
serra de Guadarrama
Serra
Massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos al SW i la de Somosierra al NE, que accidenta la comunitat autònoma de Madrid i la província de Segòvia.
Constitueix un horst format per gneis i materials granítics, que culmina al pic de Peñalara a 2 469 m d’altitud Hi neixen els rius Manzanares, Guadarrama i Eresma Els ports de Guadarrama o Alto de los Leones 1 511 m i el de Navacerrada 1 860 m són aprofitats per les vies que uneixen Madrid amb Segòvia i Àvila La serra de Guadarrama s’ha convertit els últims anys en un centre de turisme i d’esports d’hivern
Port Ainé
Esquí
Estació d’esquí de Rialp.
S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla
refugi dels Estanys de la Pera

Refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina