Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
tarró
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 70 cm d’alçada, olorosa, pubescent, de fulles peciolades, ovades i crenades, i de flors blaves, grosses, disposades en verticil·lastres.
Creix en prats, a una gran part d’Europa Té propietats vulneràries
ginestell
Botànica
Arbust baix, de la família de les papilionàcies, de color verd cendrós, amb branques primes i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues.
Creix en les brolles i els prats calcaris de la muntanya mitjana
fonollada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular alta de 5 a 50 cm, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i amb fruits en càpsula loculicida.
Creix en prats i en herbassars humits de les comarques catalanes septentrionals
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
traiguera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm d’alçada, de fulles estretes, d’inflorescència curta i d’espícules ventrudes i aristades.
Es fa en prats secs, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
fenàs de marge
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, de la família de les gramínies, de tija de 30 a 80 cm, dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses.
És l’herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya
pèl caní

pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
regalèssia de muntanya
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, de soca llenyosa i dolcenca, de fulles compostes de tres folíols lanceolats o linears, de flors rosades o purpúries, oloroses, aplegades en glomèruls, i de fruits en llegum terminat en bec i amb una o dues llavors.
Creix en prats d’alta muntanya, als Pirineus i en altres serralades europees
ullastre de frare

Ullastre de frare
Xemenendura (cc-by-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alt, de fulles estretament o amplament linears, blanquinoses al revers, de capítols solitaris i llargament pedunculats, amb les flors grogues i poc aparents, i amb les bràctees externes reflexes, i de fruits en aqueni amb vil·là.
Es fa en prats d’albellatge i en roquissars, a la regió mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina