Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Calcis
Ciutat
Capital del nomós d’Eubea, Grècia.
Situada a l’illa d’Eubea, a la costa occidental, fou metròpolis de nombroses fundacions a la Calcídica, a Sicília i a la Magna Grècia segles VIII-VII aC Les seves ceràmiques gaudiren d’una gran fama durant el segle VI
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
Francisco de Castro y Andrade
Història
Comte de Lemos.
En morir el seu pare, Fernando Ruiz de Castro, el succeí com a virrei de Nàpols 1601-03 i defensà Calàbria contra una expedició turca de saqueig Fou virrei de Sicília 1616-22 El 1629 ingressà en l’orde benedictí
trist
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 10 cm, que és de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
Habita a les jonqueres dels aiguamolls litorals d’Occitània, a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Grècia, l’Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-oest d’Àfrica, el sud i l’est de la península Ibèrica i les Balears És comú als Països Catalans
Ferragut i Sanguino Josep
Matemàtiques
Matemàtic.
Cavaller de l’orde de Sant Joan Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719 fou tinent de navili i comandant de fragata Deixà inèdit un tractat de nàutica Tratado de difiniciones matemáticas, de álgebra, de difiniciones de estática, hidroestática y mecánica
tallareta cuallarga

Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
fascio
Història
Mot aplicat a grups polítics o socials tendents a una finalitat comuna i d’acció generalment revolucionària.
Els més coneguts són els fasci dei lavoratori o fasci siciliani , estesos per tot Sicília 1892-93, de caràcter socialista i en lluita contra els latifundistes, i els fasci di combattimento , sorgits per iniciativa de Mussolini 1919, d’on nasqué el partit feixista feixisme
Gai Leli
Història
Política
Cònsol romà.
Amic d’Escipió l’Africà, l’acompanyà a Hispània, a Sicília i a l’Àfrica Comandà l’estol que prengué Cartago, i també les forces de cavalleria a la batalla de Zama Nomenat pretor 196 i cònsol 190, detingué el govern de la Gàllia Cisalpina
Niccolò Acciaiuoli
Història
Gran senescal de la reina Joana I de Nàpols.
Dirigí les operacions contra Frederic III de Sicília, que culminaren amb la conquesta de Messina 1356 i amb l’entrada dels reis de Nàpols El favoritisme de Caterina II de Valois, emperadriu llatina d’Orient, féu que la família Acciaiuoli s’establís a Morea
Climent IV
Cristianisme
Nom que prengué Guiu Folc en ésser elegit papa (1265-68).
Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina