Resultats de la cerca
Es mostren 3343 resultats
Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Ambientació d'un taller d'estampació manual "al bac" del s. XVIII
© Museu de l'Estampació de Premià de Mar
Museu
Museologia
Museu creat l’any 1983 a Premià de Mar, dedicat a mostrar la història de l’estampació tèxtil a Catalunya.
Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC
Butser Ancient Farm
Laboratori d’arqueologia experimental a Hampshire, Anglaterra.
Fundat el 1972, l’objectiu del laboratori és reproduir —a partir de la documentació arqueològica— i fer funcionar —emprant espècies animals i vegetals iguals o similars a les antigues— una granja semblant a les que hi hagué a l’edat del ferro a Anglaterra 300 aC, amb vista a verificar un seguit d’hipòtesis sobre aquella època L’experimentació ha tractat diferents aspectes, com ara l’arquitectura, les tècniques d’emmagatzematge, la ramaderia i l’agricultura, i ha permès avaluar els rendiments agrícoles, així com precisar la funcionalitat de nombroses estructures i instruments
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
Centre Acadèmic d’Escalada
Secció del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1942 per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les Els seus membres han dut a terme un gran nombre de “primeres”, especialment de Montserrat ha impulsat notablement l’alpinisme femení Inicialment es creà com a part de la secció de Muntanya del CEC, i a finals de la dècada de 1990 es constituí en secció autònoma El 1943 organitzà el primer curs oficial d’escalada i publicà llibres com Escalada , d’Ernest Mallafré, i Escalada sobre roca , de Josep Ponte
François Bordes
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador occità.
Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac
Josep-Ignasi Barraquer i Moner
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques
Manuel Dalmau i Matas
Metge.
Estudià a Barcelona, i treballà a Boston amb Cannon i a Halle Saxònia amb Abderhalden, del qual traduí Fermentos defensivos del organismo animal 1914 Collaborà amb Ramon Turró 1916-18 al Laboratori Municipal de Barcelona, amb Prat de la Riba des del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i amb la Societat de Biologia de l’IEC Al Laboratori Municipal detectà el paràsit causant de l’espiroquetosi icterohemorràgica a la península Ibèrica En el camp de la bioquímica i de la quimioteràpia introduí al país tècniques noves
Pío del Río Hortega
Biologia
Històleg i citòleg castellà.
Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a Buenos Aires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y patológica
Francesc Macian i Blasco
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Dibuixant i realitzador cinematogràfic.
Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita
André Leroi-Gourhan
Etnologia
Prehistòria
Etnòleg i prehistoriador francès.
Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina