Resultats de la cerca
Es mostren 26384 resultats
Taurinyà
Campanar de l’església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn tot el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà.
El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al segle X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del segle XII, i la nau…
Pedalada Cabrerès BTT
Ciclisme
Trobada popular de bicicletes tot terreny que se celebra des del 1993 a l’Esquirol (Osona).
Organitzada inicialment per l’Associació Esportiva Cabrerès, des del 2004 és responsabilitat del Grup d’Amics de la Bicicleta de Muntanya del Cabrerès Des del 1999 supera els 2000 participants i inclou una prova infantil, una cursa d’orientació, un duatló i una mànega de la Copa Catalana de trial El 2024 no se celebrà l’edició corresponent
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”
arrissament
Electrònica i informàtica
Ondulació residual de baixa freqüència que queda en un corrent rectificat, fins i tot després de filtrat.
Hom el pot considerar com un petit corrent altern superposat al corrent continu de sortida, d’una freqüència igual a la de la xarxa d’alimentació o bé un múltiple seu
desengavatxar-se
Parlar sense contenció, dient tot el que hom sent el desig o pruïja de dir; desfogar-se.
generalista
Dit del professional que té coneixements generals de diverses matèries i cobreix tot un sector d’activitat.
menjar blanc
Gastronomia
Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim improvisació…
barriada
Conjunt de cases que formen un tot més o menys independent de la resta de la població.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina