Resultats de la cerca

Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona

Fou diputat a la primera assemblea de la Revolució Francesa, però, suspecte d’ésser girondí, s’hagué d’exiliar Fou professor de botànica a la Universitat de Montpeller i escriví treballs sobre ictiologia i sobre botànica Fou l’introductor a França de la cabra d’angora

És autor de treballs bàsics sobre el tractament dels traumatismes i introductor de nombroses tècniques i instruments emprats en traumatologia un tipus de fèrula per a tractar les fractures del fèmur, un constrictor del calcani i un procediment de tractament de les luxacions de l’extremitat superior

Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen

Professor a les facultats de Kazan’ 1885 i Peterburg 1893, fou un dels membres més importants, ensems amb Pavlov, de l’escola de reflexologia russa És autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia i clínica de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, dins una orientació molt organicista

El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer

Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica

Professor a les universitats de Buffalo 1937-41, Chicago 1946-58 i Harvard 1958-81, destacà pels seus treballs sobre els mass-media Entre les seves obres sobresurten The Lonely Crowd 1950, on analitza el caràcter de la societat nord-americana, i Faces in the Crowd 1952

Fou professor de l’École Polytechnique i membre de l’Académie des Sciences 1886 Investigà sobretot la geometria de les corbes i les superfícies algèbriques, i les funcions ellíptiques i llurs aplicacions Fou el descobridor de les invariants diferencials amb els seus treballs sobre equacions diferencials

Deixeble de Butlerov, de Baeyer i de Kolbe, fou professor a Moscou, Kazan’ i Odessa Descobrí l’àcid butíric, i féu importants treballs en el camp de la química del petroli Les seves aportacions teòriques han estat valuoses, sobretot la regla que duu el seu nom