Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
Vesterålen
Arxipèlag
Grup d’illes de Noruega, al N de les Lofoten, a l’oceà Atlàntic, que formen part dels fylker de Nordlan i Troms.
Les més importants són Langøy, Andøy i Hinnøy la més gran Tenen una extensió global d’uns 3 700 km 2 La població uns 57 000 h viu de la pesca i de la indústria que en deriva Els centres principals són Harstad i Stokmarknes
balena amb gep

Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
cotxa fumada

Cotxa fumada
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa
cigne negre
Ornitologia
Cigne de dimensions petites, de coll llarg i de cap petit.
El plomatge és tot de color negre i li dóna un aspecte molt elegant La punta del bec és blanca, i la resta, de color vermell És difós per Austràlia i Tasmània, on viu en petits grups i és protegit per evitar-ne l’extinció
carnera

Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
cama llarga
Cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
aotus
Zoologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, molt semblants als titís, d’uns 30 cm de llargada, amb el pelatge espès, de colors bruns o daurats, la cua llarga, la cara rodona i els ulls molt grossos.
Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina