Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Sergej Lifar
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf ucraïnès.
El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc
Belkacem Krim
Història
Militar
Política
Militar i polític algerià.
Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat
Arturo Mélida y Alinari
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor.
La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla
Ramon Torres i Carreras
Metge radiòleg.
Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya
Montserrat Torras i Sans
Pintura
Pintora.
Formada a l’escola Massana i a Llotja taller Jordi Alumà, s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses colleccions públiques i privades a Barcelona a la diputació i a la capella de Sant Honorat, Brusselles, Venècia, París i Miami galeria The Embassy
Jan Sanders van Hemessen
Pintura
Pintor flamenc.
Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París
Josep Sanç
Física
Físic.
Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà
Antonel·la Salvietti
Literatura catalana
Escriptora.
Secretària del Centre d’Estudis Algueresos 1960 i presidenta 1974, fou guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965, i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969 El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en diverses publicacions locals, com ara Nuova Vetrina
,
Benet Soriano i Murillo
Pintura
Pintor.
Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat
Virgil Thomson
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971