Resultats de la cerca

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres —on ja participà en una exposició l’any 1918— i a la Llotja barcelonina De jove conreà el dibuix humorístic, l’impressionisme i fins i tot el surrealisme Aviat, però, se centrà en el paisatgisme a l’aquarella, del qual fou un dels principals conreadors a Catalunya Premio Nacional, 1944 Exposà a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i Burgos, on fou catedràtic d’Institut abans d’ésser traslladat definitivament a Figueres Exposà també a París, Londres i els EUA El 1946 fou un dels creadors del Museu de l’Empordà Publicà el llibre La Costa Brava vista…

Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses associacions…

Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les obres inacabades de…

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe Tramontane  1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló, Coutumes de Pâques…

Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1948, fou enviat a la província del Pròxim Orient i s’establí a Beirut, on el 1961 fou ordenat de prevere de ritu armeni i on, posteriorment, fou professor de lingüística a la Universitat Jesuítica de Sant Josep Provincial del Pròxim Orient 1974, intervingué en molts contactes ecumènics Rector del Pontificio Istituto Orientale de Roma 1981, el 1983 fou elegit prepòsit general de la Companyia de Jesús, fet que clogué el període d’interinitat que s’havia obert el 1981 amb la dimissió del pare Pedro Arrupe L’any 2008 fou rellevat del càrrec pel…

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació…

El llogaret de Mesons, situat entre les viles de Junyent i Castellàs, prop de Freixa, apareix documentat l’any 1089, com a límit, a llevant, del castell de Rocafort La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la diòcesi d’Urgell, els anys 1314-15, i pertanyia al deganat de Montenartró, on encara consta en un llistat d’esglésies parroquials datat al final del segle XV Posteriorment passà a dependre de l’església de Vilamur, d’on fou segregada al principi del segle XX per a ésser integrada a…

És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam seu…

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762