Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678

Féu murals a Verona Santa Anastàsia i a Pàdua, on collaborà amb Avanzo oratori de San Giorgio i capella de San Felice de la basílica de Sant'Antonio És considerat el fundador de l’escola de Verona Dins les directrius giottesques, la seva pintura, de gran qualitat, significà un pas endavant en el camí del realisme individualització dels tipus, perfeccionament de la perspectiva, utilització de fons arquitectònics precisos i una tendència al popularisme que el portà ja a fer servir els temes religiosos com a pretexts per a bastir escenes contemporànies, remarcant d’una manera…

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

Estudià filologia, collabora en la premsa escrita i treballa com a traductor al Centre d’Estudis Labayru La seva primera novella, SPrako tranbia ‘Un tramvia a SP’, 2001, fou una autèntica sorpresa dins del panorama literari peninsular quan, per la joventut del seu autor i l’originalitat del seu estil, fou guardonada amb el Premio Nacional de narrativa 2002 Ha continuat la seva obra narrativa amb Van't Hoffen ilea ‘El pèl de Van Hoffen’, 2003, Vredaman 2005  i Londres kartoizkoa da ‘Londres és de cartró’, 2009 També ha publicat teatre, Doministiku egin dute arrainek   ‘I els…

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era digital 2004

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament…

Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York

En foren membres fundadors Pere Barnils, Josep Calveras, Antoni Griera, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Josep Md’Oleza i Alfons Par, i, a partir del 1929, Francesc de BMoll Edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura set volums, una Biblioteca Lingüística un estudi d’APar, una Biblioteca Literària tres volums de l' Epistolari Llorente i una sèrie de divulgació, amb obres de JCalveras, Mde Montoliu i Manuel Garcia i Silvestre des del 1928 publicà també, dins la revista Catalunya Social , unes consultes de llenguatge Les seves activitats foren…

Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell

En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales