Resultats de la cerca

S’inicià el 1936 a la Molina, i fou campiona de Catalunya el 1941 descens, del 1942 al 1945 i 1947 categoria absoluta, i del 1948 al 1950 També fou campiona d’Espanya els anys 1944, 1945 i 1947, en categoria absoluta, i del 1948 al 1950 Fou la primera monitora de l’Escola Espanyola d’Esquí Rebé la medalla d’or de l’esport 1983 i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Pionera de l’atletisme femení a Catalunya, l’any 1937 establí els rècords espanyols de salt de llargada i de relleus 4 × 100 m, aquest darrer amb un equip de la Federació d’Estudiants de Catalunya Participà en la III Olimpíada Obrera d’Anvers al juliol del 1937, amb la seva germana Maria Carme, en les proves d’alçada i salt de llargada El mateix any baté el rècord català de 60 m a l’aire lliure

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Arribà a Catalunya el 1931, i a partir del 1941 dedicà gran part de les seves estones lliures als coloms S’afilià a la Societat de les Roquetes i participà en concursos de coloms esportius, en els quals destacà un dels seus mascles, anomenat “Chico” Collaborà amb la Federació Catalana de Coloms Esportius fins el 1985 També feu d’inspector d’àmbit estatal, comprovava la legalitat dels coloms Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Membre del Futbol Club Barcelona, l’any 1994 aconseguí el rècord de Catalunya de 4 × 200 m per equips en pista coberta Posteriorment se centrà en curses de tanques i guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de 110 m tanques en dues ocasions 1996, 1997 En l’àmbit internacional, participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 en la prova de 110 m tanques Guanyà el Campionat de Catalunya el 1998, any que es retirà

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Especialitzat en braça, es formà al Club Natació Barcelona i el 1984 passà al Club Natació Catalunya Fou quatre vegades campió absolut de Catalunya un cop en 100 m 1982 i tres cops en 200 m 1981, 1982, 1984 En l’àmbit estatal fou subcampió d’hivern de 100 i 200 m, i medalla de bronze en els absoluts d’estiu de 100 i 200 m 1983 i subcampió absolut de 100 i 200 m 1984

Competí representant el Gimnàs Pac Dom de Mollet del Vallès Assolí la tercera posició al Campionat d’Espanya d’aixecament de banca 2006 Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 82,5 kg 2010 També fou dues vegades subcampió de Catalunya sènior d’aixecament de banca 2006, 2008 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCF i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola