Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
flexió
Física
Tecnologia
Acció i efecte a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del seu pes o de càrregues externes.
La flexió produeix, en el cos sobre el qual actua, una curvatura que, segons la teoria de Bernoulli i d’Euler, és proporcional al moment flector i al moment d’inèrcia moment de la secció transversal del cos, el mòdul de Young essent el factor de proporcionalitat Si el cos barra, biga, etc és fixat per un cap, el moment flector és compensat per un moment resistent al cap fix Segons la teoria de la flexió de bigues gruixudes formulada per Coulomb, l’extensió d’una fibra longitudinal que és a una distància y de la fibra neutra és Cy, C essent la curvatura de la fibra neutra a la mateixa secció…
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…
batalla de Villaviciosa
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc a Villaviciosa de Tajuña, a l’Alcarria (Castella), el 10 de desembre de 1710.
Fou favorable a Felip V i determinà l’ocupació d’Aragó i l’ofensiva d’aquest vers Catalunya La victòria filipista tingué lloc l’endemà de la victòria en la batalla de Brihuega , malgrat l’arribada de l’ajuda austriacista de Starhemberg
agressina
Biologia
Substància segregada per alguns bacteris que activa llur acció patògena i que paralitza alhora un dels mecanismes de defensa de l’organisme (leucòcits), i afavoreix la ràpida multiplicació bacteriana.
ajuda
Història
Antigament, acció i efecte d’ajudar o de prestar socors, auxili, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars.
Posteriorment, esdevingué un impost regular sobre la carn, el vi i d’altres productes
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
Giovanni Branca
Enginyer italià, autor de Le machine, volume nuovo e di molto artificio da fare effetti meravigliosi (1629), on descriu una primitiva turbina d’acció, que no tingué realització pràctica.
Arquitecte de la Casa de Loreto, treballà també a Assís i a Roma Escriví un Manuale di architettura 1629
despolimerització
Química
Trencament progressiu de les unitats monomèriques que integren les molècules d’un polímer, per l’acció de la calor, la radiació ultraviolada, l’oxigen o un altre agent extern.
Amb això hom aconsegueix de recuperar el monòmer dels residus de l’elaboració del polímer
exhumació
Dret
Acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l’autòpsia i examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.
arxius municipals
Historiografia catalana
Centres documentals creats paral·lelament a la constitució dels consells municipals que mostren l’acció de govern i són un instrument juridicoadministratiu justificatiu dels drets i propietats dels naixents municipis.
Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…